Jo sóc fill de família molt humil,
tan humil que d'una cortina vella
una samarreta em feren. Vermella.
D'ençà d'aquesta samarreta,
no he pogut caminar per la dreta.


Montllor i Mengual, Ovidi     (Alcoi 4-2-1942-Barcelona 10-3-1995)

Cantant, actor de teatre, cinema i televisió, poeta.

La seua personalitat va començar a revelar-se el 1961 en la seua ciutat natal, dins de les activitats de La Cassola. En 1964 es va traslladar a Barcelona, i es va ntegrar en la Pipironda, el Camaleó, i altres grups de teatre independent, com el de CICF (en Les Noces de Fígaro, de Beaumarchais, el 1967) i més tard amb les companyies Adrià Gual (amb la qual actuà a Venècia) i Núria Espert, al mateix temps (1968) es donava a conéixer com a cantant interpretant temes  de Salvador Espriu, V.Andrés i Estellés, Pere Quart, Joan Salvat-Papasseit i d'ell mateix.

Entre les seues actuacions com a actor, paga la pena destacar-ne la seua participació en la companyia de Núria Espert i les seues freqüents aparicions en la pantalla, que sumen un total de quaranta-huit pel·lícules, entre les quals cal posar en relleu Furia española de F. Betriu (1974), Furtivos de J. L. Borau (1975), La veritat sobre el cas Savolta d'A. Drove (1979), L'obscura història de la cosina Montse de J. Cadena (1977), La portentosa vida del pare Vicent de C. Mira (1978), Un, dos, tres ensaïmades i res més de J. Solivellas (1985), La veritat oculta de C. Benpar (1986),  La Sabina", El Nido, Los embarazados, etc

Però és en la Nova Cançó,  on adquirí singularitat. Moments fonamentals van ser el seu triomf en 1975 al Teatre Beatriz de Madrid i poc després la seua consagració definitiva a l'Olympia de París. Cançons com "Perquè vull", "Al meu poble, Alcoi", "Sí, senyor', "Homenatge a Teresa" han esdevingut emblemàtiques. Un primer disc en 1968, "La fera ferotge" significà el començament d'una sèrie de catorze discos.

Home cordial i modest, no ha pogut eludir honors com la Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana o la Medalla d'Or d'Alcoi.

Tal vegada fóra oportú recordar ací que Ovidi (i altres cantants, poetes, artistes, etc de la seua època), després de la transició, va ser conscientment ignorat per les diferents administracions, els mateixos que a la fi de la seua vida tant el van homenatjar, no li van permetre mai actuar ni a la Televisió Valenciana, ni entrar en els circuits culturals mantinguts des de l'administració. Els mateixos polítics que tanta ajuda havien rebut de la Nova Cançó, el van ignorar, el van ocultar, ens el van amagar.

Joan Santonja