Joan Salvat-Papasseit
Retrat de Jaume Guàrdia (1923)

Joan Salvat-Papasseit
(Barcelona 1894 - 1924)
 

Nom amb què signà la seva obra l’escriptor Joan Salvat i Papasseit. S’inicià cap al 1915 amb articles en castellà i català, d’una ideologia que fluctua i evoluciona entre l’anarquisme, el socialisme i el seu catalanisme personal. Des del 1919 fou un escriptor totalment català. Aquest any aparegué el seu primer llibre de poesia, Poemes en ondes hertzianes, on és ben clara la fascinació per Marinetti, els futuristes italians i Apollinaire. El seu segon llibre de poemes ho fa encara més clar: L’irradiador del port i les gavines (1921). El 1922 publicà Les conspiracions, poemes plens d’exaltació nostàlgica de Catalunya. Tanmateix, no tingué temps d’abandonar l’avantguardisme; el seu darrer llibre, Óssa Menor (1925), se subtitula ‘‘fi dels poemes d’avantguarda’’ i és una edició pòstuma. També havia publicat La gesta dels estels (1922) i el que hom ha qualificat com un dels millors poemes eròtics de la literatura europea, La rosa als llavis (1923). Es destaquen també els seus dos manifests, Concepte del poeta (1919) i Contra els poetes amb minúscula (1920).