UN ENTRE TANTS -  L.P. Discophon-Ster-35. 1972
 
 
EL diluvi.

Lletra i Música : Ovidi Montllor

En Joan s'ha suïcidat! 
No es preocupe, senyora, 
Això ja sol passar. 
Han robat el meu Banc! 
No es preocupe, senyora!, 
Això ja sol passar.
Una bomba al carrer!
No es preocupe, senyora,
això ja sol passar.
El món s'està tornant boig
No es preocupe, senyora,
això ja sol passar.
Passa això i més,
i més i més.
I encara passa poc.
No es pot seguir igual
des que neixes fins que mors.
I un es cansa, senyora,
de menjar sempre el mateix.
I de comprar el diari,
i de dormir al mateix llit.
I un se sent humiliat
quan, afaitant-se la barba,
li conten contes de nen.
I tot acaba llavors,
amb això que em conta ara:
suïcidis, atracs i bombes,
bogeries i
i més, senyora, i més.
Vosté d'això no es sap res.
No és jove i té molts diners.
 
 
 
 
 

El desesperat.

Lletra i Música : Ovidi Montllor

Un xic pobre ´soc.
Un xec mancaria,
solució de tot.
Un hom sense res
un ham necessita
abans que res més.
Em manca un pis.
No puc donar un pas.
Tinc que moure un plet
si vull menjar un plat.
A la "tasca" un vas
fa que em diguen: Ves!
i si vull ser gras
he de menjar gat.
Per a mi és un goig
menjar un poc de guix.
Fins i tot un vet
ja se'm torna mut.
I em troben tan groc
que em diuen el grec.
Mon pare em diu foll
en comptes de fill.
I tinc tanta fam
que em menjaré el fem.
Tot aixó, jo crec,
que ho apanya un crac!
No m'espere més,
agafe un trabuc
i em foto a fer el ruc
per allà on puc.
Trec, trac, truc.
 

De l'espai no te'n refies mai.

Lletra i Música : Ovidi Montllor

Es pressuposa que un aparell
molt gran i estrany
s'acosta a la terra.
No sabem si en so de pau
o de guerra.
Es pressuposa que tan sols ve 
a buscar  mà d'obra.
MÀ D'OBRA!
I que és aquest el gran perill
que passem.
Es pressuposa que no trigarà
en arribar
ni molt ni gaire: Gens.
A hores d'ara ja deu ser prop.
Es presupossa que no es gent
com nosaltres.
No són humans. Són com màquines.
Estranyes màquines
que ho poden tot,
que ho xuclen tot,
que tot ho volen.
Es demana calma al poble.
No patiu! Es prendran mesures.
Calma! Tranquilitat!
El poble està calmat.
No s'ha posat nerviós.
I més d'un a pensat:
Home, si paguen millor...

Garrotada en swing.

Lletra : Ovidi Montllor
Música : Carlos Boldori

Justa la fusta. Justa la fusta.
Justa la fusta. Justa el garrot.
Garrot, garrot, garrot...
Garrot, de dalt amplot,
de baix amplet. De cop ben fort.
Garrot, seràs l'esport
del futuret. Del futurot.
Garrot, faràs el sot.
Faràs molts sets. Faràs la sort.
La sort del que viu mort
del treballet amb mala sort.
Garrotada! Cantarem.
La vida és deliciosa.
Garrotada! Cantarem.
La vida és "carinyosa".
Garrotada! Cantarem.
La vida és tan preciosa.
Garrotada! Cantarem.
Que ens fa la mà nerviosa.
I el nervi ens portarà
al lloc que ens pertoca.
Justa la justa
justicia justa.
Justa la fusta
que ens justifica.
Pica, pica, pica.
Mai no et canses de picar.

Cançoneta juganera 3.

Lletra : Ovidi Montllor
Música : Pi de la Serra

Deu caps d'homes deformes
penjats d'uns fils podrits,
em riuen i em conviden
a treure d'ells profit.
Visió que m'és pesada,
no la puc soportar.
I amb unes grans tisores
tots els fils vaig a tallar.
Zzzzz! Coll fora!
Zzzzz! Cama fora!
Zzzzz! Braç fora!
Zzzzz! Cama fora!
Zzzzz!  Braç fora!
Zzzzz! Panxa fora!
Zzzzz! Baixos fora!
Zzzzz! Pit partit!
Que divertit!
A tots els vaig matar!
La vida és això. Jugar!
 

Si Senyor.

Lletra : Ovidi Montllor
Música : C. Boldori, Y. Belmonte

Si senyor!
Que si senyor!
Si senyor!
Te la raó, senyor!
Si senyor!
Diguim, senyor!
Ben cert, senyor!
Tot un senyor!
Si senyor!
Vostè és senyor!
Molt bé, senyor!
Quin senyor!
Mane'm, senyor!
Ja ho sap, senyor!
A disposar, senyor!
Si senyor!
Re-si senyor!
Recontra-si senyor!
No es preocupe, senyor!
Vosté és un senyor!
No em fa mal el senyor!
Endevant, senyor!
Visca el senyor!
Vostè és l'amo, senyor!
A les ordres, senyor!
Si senyor!
Está content, senyor?
Puc marxar, ja, senyor?
Gràcies, senyor!
Gràcies, senyor!
Gràcies, senyor!

Perquè vull.

Lletra : Ovidi Montllor
Música : Y. Belmonte

Plovia, aquell dia, Perquè vull!
Perquè tinc ganes que plogués!
Sortia ella de casa. Perquè vull!
Perquè tinc ganes que sortis!
Tenia jo un paraigua. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de tenir!
Vaig dir-li de tapar-la. Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'ajudar!
Va dir-me: Encantada! Perquè vull!
Perquè tinc ganes d'encantar!
Va arrapar-se a mi. Perquè vull!
perquè tinc ganes d'estimar!
Vam viure un món precios. Perquè vull!
perquè tinc ja ganes de viure!
Després varem parlar. Perquè vull!
Perquè tinc ganes de parlar!
Vam volar pel món. Perquè vull!
perquè tinc ganes de volar!
Vam sentir un món nou. Perquè vull!
Perquè no m'agrada aquest!
I el vam veure millor. Perquè vull!
Perquè se que és millor!
Vam menjar el més bo. Perquè vull!
Perquè se que es pot menjar!
Vam viure amb gent molt bona. Perquè vull!
Perquè estic tip del contrari!
Tot era meravella. Perquè vull!
Perquè estic fart de fàstics!
Tot era de tothom. Perquè vull!
Perquè tot és de tots!
Acabe la cançó. Perquè vull!
Tot comença en un mateix.
 

Visc el que veig.

Lletra i Música: Ovidi Montllor

Senzillament, la veig
quan la puc veure.
Senzillament parlem
si ella en té ganes.
Senzillament pugem
al pis de tant en tant.
Senzillament fem l'amor,
donant-nos lo millor.
Senzillament diem
que ens estimem
Senzillament, després
he de veure com marxa.
Senzillament, em quede
molt sol, com cada nit.
Senzillament, demà
em diu que va amb un altre.
Senzillament passeje
tot sol per Barcelona.
Senzillament, un dia
que a lo millor no pense,
senzillament, la veig
i passa el de sempre.
Senzillament la veig
i pot ser no passa.
Senzillament, l'he vista
i això, algun cop, ja és prou.
I tot, entre ella i jo,
passa senzillament.
Senzillament tinc ràbia
de no veure-la sempre.
Senzillament voldria
ser el seu preferit.
Senzillament em menge
els llençols d'anyorança.
Senzillament un dia
potser s'acabarà.
A partir d'aquell dia
no sé que passarà.
 

Cançoneta Juganera 2.

Lletra : Ovidi Montllor
Música : Phil, John, Yosu, Ovidi.

De genoll en avall
carn estripada.
Amb un pit grassonet
i l'altre sec.
Tres dents de dalt, del mig,
li eren mancades.
I reia amb boca gran.
Un ull, plorava.
Tot el ventre i baix ventre
un gran forat.
Una veu barrejada
de granota i de corb
sonava, quan sonava.
I quan ho feia, fort.
Molts mil.lions de persones
patien la visió.
I ni una sola matava
aquella encarnació.
Uns per por.
Altres per pena.
farem del món
una gangrena.