Ovidi Montllor recorda Vicent A. Estellés
Jordi Sebastià
Especial Estellés
EL TEMPS

"Alfons Cucó me'l va fer trobar a sa casa. Era l'any 72. Em va dir: mira. aquest llibre és d'un poeta valencià. Aquella mateixa nit em vaig llegir el llibre, que era el Llibre de meravelles, i dues o tres setmanes després, amb tota la patilla, perquè no vaig tenir temps ni de fer una música ad hoc, de les ganes que tenia d'interpretar-ne alguna cosa, vaig recitar Els amants. Ho vaig fer amb una cançó que li venia molt bé i que des d'aleshores he mantingut, una albada". Ovidi Montllor, l'autor que més versions ha realitzat de Vicent Andrés Estellés, recorda així el seu primer contacte amb l'obra del poeta. Des d'aquell moment va nàixer una relació intensa i fructífera. "La gent reaccionà molt bé i em vaig adonar que el públic em demanava que continuara amb altres poemes. Des d'aquell moment em va caure damunt una feinada immensa però molt interessant perquè Estellés té un llenguatge que connecta rapidíssimament i, a més, té moltes poesies amb un llenguatge impetuós i impactant, com totes les que tracten de la mort, amb un to gens mortuori, sinó més aviat tot el contrari, com un esclat."
Del coneixement poètic vindria el tracte personal. "El mateix any 72 vaig baixar a València abans de recitar Els amants per demanar-li permís. La primera impressió va ser contradictòria perquè per la seua obra l'imaginava més vital. Després descobriria que sí que tenia aquesta vitalitat , però una mica amagada, molt interior. També vaig descobrir que era un home molt culte, encara que sempre ho amagava amb les bromes i la festa, i, sobretot, que ell mateix era poesia, que no podia evitar donar ritme al que deia, sense que això siga cap demèrit, i per això téaquesta obra tan immensa. "I amb el coneixement, les possibilitats per a noves col.laboracions com la de Coral Romput, l'obra més representativa de l'Estellés recitat.
"Jo volia fer -continua Ovidi MOntllor- una antologia d'Estellés i vaig trobar que Coral Romput era, de fet, una antologia dels seus temes i situacions més tractats. Vaig embolicar-hi la companyia Ariola, i, per cert, això em va costar que me'n foteren fora i ja no hi vaig gravar més discos. Coral Romput dura una hora i vin-i-cinc minuts, sense parar, i quan el recite, la gent s'emociona. No és un poema, és una història d'una hora i vint-i-cinc minuts! Quan la vaig estrenar ací a Barcelona, al Tinell, jo esperava que alguna gent se n'aniria a poc a poc, però no. No se'n va anar ningú mai. Vicent s'ho emporta tot amb la seua harmonia..."